dimarts, 7 de juliol del 2015

MANIFEST CONTRA LA SUPRESSIÓ DE LA FACULTAT DE FILOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

  
El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona celebrat el passat 20 d’abril va decidir, seguint els dictats de l’actual Rector Dídac Ramírez, una reforma estructural del mapa de Facultats i centres de la UB que es pot resumir així: la majoria de Facultats existents, àdhuc les més petites, com ara Geologia o Matemàtiques, conserven el seu estatus actual de Facultats, mentre que la Facultat de Filologia, la Facultat de Geografia i Història, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Biblioteconomia són suprimides de cop i passen a constituir una única Facultat. Una Facultat per a la qual els executors d’aquesta dràstica mesura ni tan sols han estat capaços de trobar un nom adient. Es parla de “Facultat vinculada a les Humanitats, una part [sic] de les Ciències Socials  i amb els estudis de Comunicació”, una denominació grotesca que delata que darrera d’això no hi ha cap coherència científica ni acadèmica.

Els executors de la fusió forçada d’aquestes facultats solen apel·lar alegrement a la tradició de la vella Facultat de Filosofia i Lletres, passant per alt –de manera intencionada- que la complexitat, extensió i  diversificació de les nostres àrees de coneixement, prova dels avenços assolits per les Humanitats i les Ciències Socials en els darrers decennis,  fan inviable un retrocés d’aquestes característiques, tal com seria igualment inviable en l’àmbit de les ciències experimentals.

Podria tenir cert sentit una”macrofacultat” com la que se’ns proposa –això sí, amb major coherència científica i amb el respecte a la identitat de les facultats que la integressin- si el mapa dissenyat comportés la creació d’unes poques “macrofacultats” o centres suprafacultatius a través de l’agrupació de les actualment existents, tant a Lletres com a Ciències. El mapa aprovat pel Consell de Govern, però, mostra un desequilibri molt fort. Un desequilibri tan fort que ens duu a pensar que darrera d’aquesta agrupació que s’ha decidit hi ha l’objectiu d’acabar reduint i minoritzant l’actual varietat i pluralitat de les diferents facultats implicades, i en particular de la nostra, per tal de convertir-nos en una simple “Facultat vinculada a les Humanitats”, amb una oferta docent mínima i generalista i amb un anihilament de les línies de recerca que desenvolupen els nostres departaments.

D’aquesta manera, la Universitat de Barcelona, una universitat que sempre ha volgut emmirallar-se en les grans universitats del món i que, en particular des que la governa el Rector Ramírez, malda per aparèixer en llocs destacats a tots els rànquings mundials, acabarà reservant a la Filologia i a la resta de Ciències Humanes un espai minúscul, per no dir invisible, impropi d’una universitat de les seves dimensions, la seva puixança internacional i la seva tradició.

La Facultat de Filologia, a través del seu òrgan de representació, la Junta de Facultat, i a través del seu màxim representat, el Degà, ha manifestat repetidament la seva oposició a aquesta supressió. I ho ha fet des de la voluntat de col·laborar lleialment amb l’equip de Govern de la Universitat en la millora del funcionament i de les estructures d’aquesta. L’oposició a una fusió que destrueix la nostra identitat ha vingut acompanyada de propostes alternatives que la Junta de Facultat i el Degà han cregut raonables, com ara la fusió amb alguna altra facultat que semblés poc viable per les seves dimensions, o la creació d’un centre que aplegui les Facultats que comparteixen el conreu de les Humanitats.

Aquesta posició expressada pels òrgans de govern de la Facultat de Filologia ha estat sistemàticament menystinguda pel nostre Rector. En cap moment no s’ha dignat a comparèixer davant dels representants legítims de la Facultat per explicar les raons i les bondats de la fusió que amb tant d’ímpetu defensa. Resulta difícilment creïble el discurs sovint repetit pel nostre Rector de defensa de les Humanitats si d’entrada menysprea així la Facultat que millor representa la tradició, la pervivència i –fins ara- el futur dels estudis humanístics a Catalunya. Sense atendre a cap raó, sense acceptar cap debat de fons, el Rector ha dut a terme els seus últims objectius.

Arribats a aquest punt, els sotasignants d’aquest Manifest volem expressar el nostre rebuig frontal a la supressió de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Recentment, una campanya amb fort ressò als mitjans de comunicació va aconseguir aturar l’eliminació del grau de Filologia Romànica que s’imparteix a la nostra Facultat. Ara, és la pròpia Facultat, amb tots els seus Departaments, seccions, àrees de coneixement, graus, màsters, línies de recerca, professorat i personal d’administració i serveis, qui corre el perill de desaparèixer en nom d’una reforma estructural que deia cercar l’eficiència i l’excel·lència i que ha esdevingut un altre exemple sagnant de retallada. Retallada no només econòmica. Retallada científica, retallada cultural i retallada moral.

Reclamem, doncs, al senyor Rector de la Universitat de Barcelona i al seu equip de govern que no deixin, com a últim record del seu mandat, la petjada de l’anihilament de la Facultat de Filologia.


Barcelona, 7 de juliol de 2015